Jou

Santi | 3/gener/2010

Cap d’any a Jou

Nova etapa

Santi | 24/desembre/2009

Comença una nova etapa…

Cap de setmana a Logroño

Santi | 25/agost/2009

Aquest cap de setmana he descobert un dels millors llocs del món…

a part de la bonica capital de la rioja i de les visites a pobles dels voltants i bodegues he de dir que em va encantar aquest carrer, l’ambient i els 1000 i 1 locals de pinxos. IM-PRESIONANT!

la meva (altra) blancaneus…

Santi | 19/agost/2009

INDIA 2009

Santi | 21/juliol/2009

Encara queda pendent fer el comentari de l’estada a Paris, però això haurà de ser amb la perspectiva del temps ja que demà mateix marxem cap a la Índia. És per això que he obert un blog nou on anirem penjant el diari del viatge. Podeu entrar a www.santigarriga.com/india

27!

Santi | 18/juliol/2009

tot a punt per aquesta nit… per anar fent boca…

Piknic

Santi | 4/juliol/2009

Aquests dies faig formació a la Universitat d’Estiu de l’Escola d’Adults a Barcelona. A part del Moodle que estic aprenent, he decobert un recurs força interessant que vull compartir; el Piknic.

És una pàgina web que ens ofereix un editor on-line i gratuit de fotografies. Amb ell, podem pujar una foto i fer-li mil i una coses i, després, tornar-la a baixar al nostre ordinador amb el resultat final. Feu-hi un cop d’ull!

Sant Joan al Pedraforca

Santi | 25/juny/2009

Aquest any he viscut un Sant Joan diferent.

Primer de tot una revetlla allunyada de les aglomeracions i les festes que ens envolten darrerament. Vam anar a Saldes i vam retrobar les fogueres, els balls populars, els nens i nenes tirant petards sense fer malvé res i, sobretot, els preus de poble (encara ara no m’ho crec!!!)

L’endemà varem pujar al Pedraforca. Per mi, la muntanya més enblemàtica de Catalunya. L’excursió va començar una mica tard (ja se sap, si surts el dia abans…) i vam estar dues horetes fins arribar a dalt. Déu ni do quina vista des d’allà!!!. Després dues hores més de baixada per la tartera (buff) fins retornar al refugi i poder-nos estirar esgotats i beure molta aigua.

Per mi també va ser força especial perquè era un repte i a l’hora la possibilitat de donar per tancada del tot la operació feta l’any passat. 100% recuperat!

_ _ _ _ _ _ _ _

Penjo les fotos de la sortida que van fer la Noemí i l’Albert.

Comments
No Comments »
Categories
Varis
Comments rss Comments rss

Joan Miquel Oliver

Santi | 1/juny/2009

Dissabte passat (30/06/09) vam estar per Sabadell i Barcelona (també es mereixeria un post l’exposició Quinquis que fan actualment al CCCB i vam anar a veure).

Al vespre, vam anar al concert en solitari del cantant del grup mallorquí Antonia Font i va ser d’allò més entretingut. Personalment m’esperava algo més freaky però la música em va encantar i el seu humor irònic també.

Copio a continuació una entrevista publicada a La Contra de La Vanguardia del 5 de maig de 2008 per tal que us feu una idea d’aquest personatge.

“Me duele no haber visto ningún ovni”

- ¿Cuántos ovnis ha visto?
- Me duele no haber visto ninguno. ¡Me encantaría! Una vez creí ver uno y me invadió una felicidad…

- ¿Por qué?
- ¡Era la prueba de que no estamos solos, de que estamos acompañados en el cosmos!

- ¿Cómo fue la visión?
- Unas luces extrañas en la noche, en Mallorca. Al final resultó ser el reclamo de un puticlub. De todos modos, estamos rodeados de ovnis, fíjate en estas lámparas…
- Sí, muy de diseño…
- Miras alrededor y adviertes lo marciano que es casi todo…Me encanta ver así las cosas. Ahora compongo una canción sobre un marcianito: “Era un marcianet de veritat, tenia quatre braços i no era ni baixet ni alt…”
- Todos somos marcianitos, ¿no?
- Todos tenemos diferentes roles: yo no soy el mismo en el escenario que en casa, ni contigo que con mis padres…
- Lo decía Borges: “Soy mil hombres…”
- Ahí Borges se tiraba el rollo, ¡mil hombres! Eso no sé, pero cinco o seis, ¡seguro que sí!

- ¿Quién le gustaría ser un ratito?

- Mick Jagger: ¿cómo debe de ser eso? ¡O Juan Luis Vermal, mi profesor de metafísica en la universidad! Pero creo que entonces me estallaría la cabeza en cinco minutos.
- ¿Y eso?
- Aquel hombre podía tirarse dos horas hablando de Heidegger con aquella profunda voz…Yo, fascinado, no entendía nada, y me preguntaba cómo sería tener todo eso en la cabeza y entenderlo…¡Seguro que me saltarían los ojos del cráneo!
- ¿Estudió usted filosofía?
- Sí, en COU vi que cada filósofo desmentía al anterior y me proponía otra visión. Y quise descubrir la más completa y convincente.
- ¿Y qué verdad descubrió?
- Alcancé la respuesta de que no hay respuesta. Por eso hoy soy un escéptico. Porque vi que todos quieren tener razón…, y eso lleva a tachar de imbécil al otro. ¡Ah, pues entonces, no me interesa la razón! He aquí el problema de la ciencia: que se impone como verdad única, ¡es tiránica!

- ¿Conclusión?
- Si yo digo: “Mi patria son los ordenadores Spectrum”, ¿por qué no asumirlo sin pensar que soy un frívolo o un idiota? En fin: nadie entiende a nadie. De hecho, ¡cuesta entenderse a uno mismo! Seguramente, hago lo que hago para ver si me entiendo.

- ¿Cuando empezó a componer?
- Mi padre era músico profesional, tocaba en hoteles de Mallorca. Cuando un día me planteé aprender a tocar la guitarra, ¡descubrí que ya sabía! Jugaba con instrumentos…

- ¿Siempre quiso dedicarse a la música?
- Fue al ver que las paridas que inventaban generaban dinero. Yo lo hacía por ganas de hacerlo sin propósito profesional. ¡Es que no sé hacer nada más que lo que me gusta hacer en cada momento! Y aquí estoy.

- ¿Da mucho placer estar sobre un escenario ante gente que te adora?
- La verdad es que eso te vuelve gilipollas. Estaba en el Liceu tocando…y a la cuarta canción tuve que decirme a mí mismo: “¡Céntrate, tío!”, porque no estaba concentrado en la música, sino tocando automáticamente y absorto en la cantidad de gente que veía allí.

- ¿Qué es lo mejor de ser artista?

- Que hacer lo que te da la gana sin grandes peligros. Si a un arquitecto juguetón se le cae una casa, ¡muere un montón de gente! Yo puedo jugar…¿y qué arriesgo, eh? Como mucho, que nadie me haga caso…Bah.

- Y tan pancho.
- Por eso me da la risa cuando me avisan: “¿No estás arriesgando mucho?”…por escribir un libro. ¡Pero si no arriesgo nada! Lo hago por gusto, y no pasa nada.

- Eso se llama libertad.
- Yo invento paridas, y resulta que generan dinero, y ese dinero me da libertad para seguir haciendo paridas…

- Es una suerte.
- No he planificado nada. Sólo necesito estar convencido de lo que hago. ¡Ya se encarga la realidad de recordarme que soy una mierda!

- ¿De qué le ha servido escribir el libro?
- He visto que podían hacérseme las cinco de la tarde sin haber comido nada, abducido escribiendo, ayunando como un místico.

- ¿Cuál ha sido su reflexión más gorda?
- ¿Por qué existe el cosmos en vez de no existir? Esta es la Gran Incógnita. ¿Por qué existo, siendo lo natural no existir? Somos muertos de vacaciones, somos domingueros cósmicos, somos guiris en este país de la vida.

- ¿Cuándo lo ha sentido más claro?
- Cada vez que alguien nace a la vida o cada vez que alguien la deja.

- ¿Tiene alguna respuesta?
- Creo que desde el punto de vista matemático, la no existencia es imposible. La no existencia es Dios.

- ¿Piensa usted en estas cosas cuando se afeita por la mañana?
- Me afeito sólo los domingos por la mañana. Un artista añora la rutina, a causa de su poco rutinaria vida: yo me regalo esta rutina.

- Podría afeitarse dos días por semana.
- ¡No! Una semana es una fracción exacta de la vuelta circunsolar de la Tierra: me vincula al cosmos, me sienta muy bien. Si además quisiera afeitarme los jueves por la mañana, por ejemplo, acabaría despistándome de día…, y al final esto sería un cachondeo.

- ¿Qué es la belleza?

- Proporción, simetría, contraste, nitidez.

- Parece que hable de un televisor.
- Será porque la belleza es superficial.

iPhone

Santi | 7/maig/2009

Una imatge val més que 1000 paraules, o sigui que…

Tot ha costat una mica, és veritat, però finalment amb una targeta GEVEY he aconseguit alliberar completament el mòbil. La targeta va ser comprada per ebay a Estats Units i la veritat és que funciona força bé i el mòbil té molta cobertura. Això sí, no funciona el 3G.

Trainning

Santi | 28/abril/2009

He creat un nou blog. De fet és un sub-apartat del blog actual dedicat tan sols a les activitats relacionades amb els entrenaments de curses a peu que estic fent. Córrer pel Montseny, bicicleta, pistes d’atletisme, curses populars…
www.santigarriga.com/trainning

Vaga d’Educació

Santi | 18/març/2009

Demà dijous 19 de març hi ha convocada una vaga de mestres i professors per protestar contra alguns paràmetres de la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

Tot i que estic d’acrod amb la majoria de reclamacions, no totes, he de dir que no estic a favor de la proposta de vaga ja que crec que aquest tipus de mesura que s’ha plantejat no afavoreix a les parts implicades i, sobretot, no afecta als que la impulsen; polítics i Departament d’Educació.

Velocitat ADSL

Santi | 14/març/2009

Feia temps que tenia ganes de fer un post com aquest. Moltes vegades he discutit amb algú sobre les velocitats, tarifes i rendiments de l’ADSL.

A casa tenim contractades les 20 megues de Tele2 i, la veritat, n’estem contents. La primera setmana vam tenir alguns problemilles i ens vam espantar però des d’aleshores que no em tingut cap mena de problema i realment funciona bé. Com a exemple, una imatge…

xSlimmer. Programa imprescindible

Santi | 8/març/2009

Ja fa temps que vaig instal.lar aquest programa al meu ordinador (agost de l’any passat aproximadament) i des d’aleshores que l’he fet anar servint mica en mica. Ha estat avui, però, que realment he parat a pensar què útil que és ja que m’he adonat que des que el vaig començar a fer servir m’ha buidat casi 5Gb de memòria a l’ordinador.

El seu funcionament és força “simple”. Es dedica a mirar programa a programa quins idiomes secundaris no utilitzem i els elimina de manera que només els deixa en anglès, castellà i català obtenint així una rebaixa d’espai considerable.

Camí a la India

Santi | 2/març/2009

Nou apartat a la web… nous projectes… [aquí]

Comments
No Comments »
Categories
India
Comments rss Comments rss

Pàgina interessant

Santi | 15/febrer/2009

Portal de recursos per a mestres amb moltes plantilles i generadors…
www.genmagic.net

He conectat el macbook a la tele!!!

Santi |

Per fi, després de bsucar moltes coses i visitar llocs demanant consell, he aconseguit connectar el MacBook a la tele.
El fet seria molt senzill si tingués una tele “nova” i bona… però el problema queia en que la meva ja té un temps i sols hi ha connexions d’entrada via euroconector.
Així doncs la complicació requeia en passar la senyal digital que surt via mini-DVI del MacBook a analògica per entrar per euroconector a la televisió.
Per sort a més el MacBook adapta la senyal al receptor. És per això que he tret la senyal amb un adaptadar de mini-DVI a Vídeo Compost i l’audio per la sortida normal amb un jack de 3′5 i ho he fet entrar a la tele amb un altre adaptador de RCA a euroconector. Funciona perfecte!!!

Concurs tapes i cata de birres

Santi | 14/febrer/2009

Aquesta nit farem el I Concurs Celoní de Tapes i Cata de Birres. Ahir varem anar a comprar 10 cerveses diferents per catar aquesta nit i cadascún dels participants aportarà també la seva tapa.

És per això que he decidit penjar aquest anunci que ha sortit recentment a la TV i, tot i la reprodució de rols sexistes, trobo molt divertit.

DKV Joventut de Badalona – Unicaja Màlaga

Santi | 9/febrer/2009

Aquest dissabte vam acomplir un dels projectes d’aquells que fas i sempre queden pendents i vam anar a veure un partit de l’ACB.

Per sort, resulta que teniem entrades de primera fila, just darrera la banqueta del Unicaja, i va ser vibrant. Molt emocionant. Llàstima que al final ‘la penya’ va perdre.

Web de diables!

Santi | 31/gener/2009

La Colla de Diables de Sant Celoni ja té pàgina web. Tot i que encara està en construcció, espero que us agradi!

www.lapelldeldimoni.cat

Comments
No Comments »
Categories
Diables
Comments rss Comments rss

Forn de pa BOIX

Santi | 29/gener/2009

Em vaig obligat a fer un article sobre aquet forn de pa que vaig descobrir a principis d’aquest curs. És un dels millors forns que he provat mai, i al centre de Barcelona!.

Tenen madalenes i pastes artesanes però el millor de tot és l’ampli assortit de pans biològics. Olives, verdures, fruits secs, pastanaga, carbassa, herves…

No us el podeu deixar perdre si passegeu pel centre de Barcelona ja que és molt fàcil trobar-lo: Baixant per la Rambla, a mà dreta el segon carrer que trenca és Elisabeth, feu un parell de cantonades i se us obrià una plaça. Allà fa cantonada a l’esquerra el carrer Xunclà i al número 23 ja hi veureu les llums de l’aparador del forn.

Web súper interessant

Santi |

Plena de recursos i activitats educatives.
http://www.xtec.net/satis/ra/index.htm

GERMINATS

Santi | 25/gener/2009

La setmana passada vaig decidir-me a comprar una germinadora. Què no sabeu què és això? Doncs un estri destinat a fer germinats. I què són els germinats?

Són el producte de l’experiment escolar més extès arreu del món. Fer que d’una mongeta en creixi una planta!!! Però no farem tot el procés, sinó que al cap d’una setmana ens ho menjarem cru i fresc per pode-nos quedar totes les vitamines i nutrients.

Com diu Eulàlia Huguet (http://www.ecoespai.com/pdf/23/8.pdf), algunes llavors de cereals i lleguminoses no es poden consumir crues perquè són indigestes. Generalment les coem perquè el midó es transformi en sucres més simples, que s’assimilen millor. Això mateix passa amb la germinació: un cop la grana té la humitat suficient, els enzims vius de la llavor transformen el midó en sucres més simples i descomponen les proteïnes en aminoàcids. L’absorció d’aigua fa disminuir la concentració del gra, que en el procés de transformar-se en planta sintetitza les vitamines i els enzims. Amb uns quants dies i l’acció de la llum, la planta començarà a fabricar clorofil·la. Serà el moment de consumir els germinats amb la seva màxima vitalitat, abans no n’augmenti la cel·lulosa, que tornaria a disminuir-ne la digestibilitat. 

Per a relatzar el procés seguirem aquests passos:

  • Les posem en remull en un flascó de vidre (mai de metall) tapat amb una tela fina. La quantitat d’aigua: tres o quatre vegades superior al volum de llavors.
  • Deixem reposar les llavors durant 12 hores en un lloc fosc i càlid.
  • Llencem l’aigua i rentem les llavors amb aigua tèbia. Les esbandim i canviem l’aigua dues o tres vegades el dia fins que es vegin els brots (triguen de dos a cinc dies). Les llavors no germinades s’han de tirar.
This SimpleViewer gallery requires Macromedia Flash. Please open this post in your browser or get Macromedia Flash here.
This is a WPSimpleViewerGallery

Cargols de pasta de full

Santi | 20/gener/2009

Nova recepta súper fàcil. Tot i que no és nova que ja l’havia fet l’any passat amb els salats (queda genial amb sobrassada, emental o roquefort) ahir vaig fer-la amb cabell d’àngel. BONÍSSIMS!!!

INGREDIENTS
- 1 làmina de pasta de full rectangle
- El que vulguem per barrejar-hi
(cabell d’àngel, sobrassada, emental, roquefort, nocilla…)

PROCEDIMENT
Estirem la pasta de full i hi repartim a sobre el contingut que volguem. Hem de mirar que quedi uniforme i un costat amb poc farcit ja que sinó al tancar sobressortirà.
Enrotllem la massa sense apretar-la massa i la deixem una estona a la nevera (mitja horeta).
Podem posar el forn a escalfar a uns 180º.
Traiem la massa de la nevera i la tallem de manera que ens quedin unes caracoles o “phosquitos”.
Ho repartim per la safata del forn posant mantega a sota perquè no s’enganxi i tenint en compte que la pasta de full creix al coure’s.
Un cop veiem que es comencen a daurar ho podem treure i ho deixem reposar abans de servir.

Pastís de llimona dels Carlets

Santi | 19/gener/2009

Aquest pastís és el primer que he fet al Taller de Cuina de l’escola on estic ara amb els nens i nenes de Cicle Inicial.

INGREDIENTS
- 1 pot de llet en pols de 410 g
- 1 pot de llet condensada de 370 g
- uns 30 melindros o madalenes “allargades”
- 6 llimones

PREPARACIÓ
1. Esprem les 6 llimones.
2. Afegeix al suc la llet evaporada (deixant un dit al pot) i tota la llet condensada.
3. Barreja-ho tot molt bé, fins que acosnegueixis una pasta espesa i sense grumollls.
4. Prepara els melindros i, si has escollit les madalenes, talla-les per la meitat per tal que siguin menys gruixudes i quedin com melindros.
5. En un recipient d’uns 25 c, x 25 cm (o una plata d’alumini de les grosses) posa una capa de melindros o madalenes i cobreix-los amb la pasta. A continuació, afegeix-hi una altra capa de melindros i torna’ls a cobrir amb la crema de llimona. Posa una altra capa de melindros o madalenes i apreta-ho una mica per tal que quedi compacte.
6. Deixa el pastís a la nevera durant unes 10 hores per tal que la crema de llimona prengui i quedi el pastís a punt per servir.